Moció de suport al 8M - 2023

S’acosta el 8M i nosaltres volem aportar el nostre granet de sorra, no només amb paraules, sinó també amb fets. A continuació trobareu la moció que presentarem el proper dimats al Plè municipal.

El feminisme ha protagonitzat les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys a nivell global. La massiva vaga feminista amb epicentre a l’estat espanyol, les mobilitzacions de diversos sectors a Polònia en contra de les propostes legislatives contra l'avortament, el “Ni una menos” i La Marea Verde a Argentina, o el “Me too” als EE.UU, són només alguns exemples de la potència dels feminismes per a defensar drets i mobilitzar de maneres àmplies i col·lectives.

En paral·lel, aquestes darreres mobilitzacions han situat el feminisme en el focus dels fonamentalismes antigènere a escala global. Al centre d’aquesta agenda antifeminista de l’extrema dreta mundial se situen els drets sexuals i reproductius (DSiR)¹ . Aquests grups i partits polítics intenten, a través de diverses estratègies, erradicar els drets de les dones i persones LGTBI, imposant la seva moralitat i creences amb l’objectiu de mantenir el sistema heteropatriarcal i neoliberal austericida. L’atac als DSiR de les dones i persones LGTBI, és un dels seus objectius estratègics sumats a d’altres com el racisme, la criminalització de la pobresa i la captura de l’espai de la societat civil. L’avortament, l’educació afectivosexual, l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, i característiques sexuals, el matrimoni igualitari, són part dels DSiR que més ataquen, englobant-los en el que ells anomenen la “ideologia de gènere”. El neoliberalisme en la seva fase més extrema manté com a estratègies retornar les dones a la llar, imposar el mandat del binarisme de gènere, així com la imposició d’un únic model de família heterosexual.

Al mateix temps, avortar a l’Estat espanyol és legal i gratuït des del 2010, però el circuit públic a Catalunya és encara confús i desconegut per a moltes dones. Un veritable laberint que fa que una de cada tres dones es paga el seu avortament. A Catalunya el 97,8% dels avortaments quirúrgics es fan a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat i no als centres de la xarxa pública d'hospitals.

L'estigma social que encara hi ha cap a l'avortament, la falta d'informació accessible, així com l'objecció de consciència, són els principals motius de l'externalització. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic -305 de 613- són objectors de consciència. Això té un efecte directe sobre les dones, ja que limita el seu accés a l'avortament en algunes demarcacions, i augmenta la dependència de la Generalitat cap a les clíniques privades. Lleida i Pirineus són els principals punts negres del dret a l’avortament a Catalunya: el 72,7% dels ginecòlegs del sistema sanitari públic de Catalunya (incloent la concertada) són objectors de consciència, segons les dades de Salut.

Per donar una atenció de qualitat, evitant que les dones hagin d’anar amunt i avall, un bon acompanyament i per garantir l’equitat territorial, el dret a l’avortament ha de ser assumit des de la sanitat pública. A més, cal situar el dret a l’avortament i els temes de salut sexual i reproductiva en un context més ampli del benestar, la igualtat social i l’accés a la salut de les persones. La capacitat d’una persona d’exercir els seus drets sexuals i reproductius està directament lligada a les seves condicions de vida, no a una qüestió d’elecció i d’accés individual, i això inclou qüestions com l’autodeterminació corporal, els drets migratoris, la justícia econòmica i ambiental, les desigualtats socials i territorials en l’accés als recursos, etc.

El dret a la salut sexual i reproductiva forma part del dret de totes les persones al més alt nivell possible de salut física i mental. Més concretament, l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides relaciona la salut sexual i reproductiva de les dones amb els drets humans, incloent-hi el dret a la vida, a la salut, a la intimitat, a l'educació i a la prohibició de discriminació. La Convenció per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), en el seu article 16, estableix el dret de les dones a decidir de manera lliure i responsable sobre la seva maternitat i el dret a accedir a la informació i a l'educació que els permeti exercir aquests drets. El Comitè que vigila el seu compliment (Comitè CEDAW) assenyala que els Estats tenen l'obligació de respectar, protegir i garantir els drets a la salut sexual i reproductiva, a través de recursos que han d'estar disponibles, ser accessibles física i econòmicament, i complir tots els estàndards de qualitat.

Per tot això, i en un context marcat per la postpandèmia, és més important que mai que els ens locals promoguin els DSiR de les dones i persones LGTBI, destinant mitjans i recursos. Els ajuntaments tenen competències en algunes de les reivindicacions del moviment feminista en matèria de DSiR. De fet, l'actual marc polític i normatiu avala, promou i orienta aquestes competències del món local a través de les polítiques d'igualtat de gènere, de salut o de joventut. Les administracions locals tenim un rol central en la promoció i implementació d'aquestes polítiques. El paper del món local és primordial per a promoure societats més igualitàries, respectuoses i justes i, per la seva proximitat amb la ciutadania, els ens locals se situen en un lloc privilegiat en la promoció dels DSiR.

Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal de Movem Llavaneres a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres proposa al Ple els següents ACORDS:

PRIMER-. Contribuir a la promoció, defensa i protecció dels DSiR de les dones i persones LGTBI, així com de les defensores dels DSiR, en un context d’emergència de la ultradreta i dels fonamentalismes.

SEGON-. Promoure una estratègia de ciutat en la defensa dels DSiR per tal d'articular la xarxa comunitària, de recursos i assistencial amb el conjunt d'àrees i departaments del consistori i unificar els esforços dels agents locals en un enfocament coordinat i integral.

TERCER-. Desenvolupar i consolidar els serveis municipals d’informació i atenció a les dones, persones LGTB, joves i/o de salut assegurant que es destinen prou recursos econòmics i personal tècnic especialitzat en matèria de DSiR per garantir informació, atenció i assessorament així com suport i acompanyament jurídic i psicològic.

QUART-. Facilitar des dels serveis municipals d’informació i atenció a dones, persones LGTBI i joves i/o des dels recursos municipals de salut l'accés a l’anticoncepció d’urgència o píndola del dia després de manera gratuïta i confidencial, especialment en el cas del jovent. Facilitar també l’accés als mètodes de barrera per a la prevenció de les ITS, especialment en col·lectius vulnerables. I reforçar els programes de detecció precoç d’ITS.

CINQUÈ-. Promoure l’educació afectivosexual com a base per al desenvolupament ple dels DSiR millorant les polítiques de prevenció, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa del municipi; aprofundint en la "coeducació" com una eina transformadora i duent a terme actuacions que involucrin les famílies, per tal d'estendre la corresponsabilitat de la prevenció a tots els agents educatius.

SISÈ-. Millorar la formació del personal tècnic de l’ajuntament i agents comunitaris que treballen amb els grups poblacionals prioritaris (dones i persones LGTBI, joves, persones vulnerables, etc.) per tal que s’impliquin en les accions de prevenció i promoció de la salut sexual i reproductiva. Desenvolupar eines i materials específics per facilitar el treball d’aquests professionals i personal voluntari en la prevenció d’embarassos no desitjats, violències sexuals i infeccions de transmissió sexual.

SETÈ-. Dur a terme accions comunicatives i de sensibilització que reforcin les relacions igualitàries i respectuoses; així com el respecte als DSiR i reforçar i millorar la informació sobre salut sexual i reproductiva i fer-la més accessible a tots els grups de població.

VUITÈ.- Traslladar els presents acords al Ministerio de Igualdad, el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Congrés dels Diputats, Senat i Parlament de Catalunya i les entitats del poble Sí Dona i l’Associació LGTBIQ+ Llavaneres.

¹ La Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament del Caire de 1994 i la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Pekín de 1995 van desenvolupar el concepte de salut sexual i reproductiva en clau de drets. A partir de la qual cosa, i gràcies a la tasca de les convencions i dels Comitès de l'ONU que els interpreten i vigilen el seu compliment, s'ha adoptat un estàndard de protecció per als drets sexuals i reproductius.