Moció de suport al 25 de Novembre, dia Internacional per a l'eradicació de la violència masclista

 

El 25 de novembre les dones de tot el món estem convocades a sortir al carrer per continuar avançant en la lluita contra les violències masclistes. En els darrers anys, la violència masclista s’ha considerat un dels problemes més importants amb els quals s’enfronta la societat actual. Tot i que no es tracta d’un fenomen nou, gràcies a les reivindicacions del moviment feminista, durant les darreres dècades ha tingut lloc un procés de denúncia i visibilització que ha incidit en la conscienciació social del fenomen i que s’ha materialitzat en diferents lleis i polítiques públiques.

Però malgrat aquests considerables avenços, l’actual política pública en matèria de violència masclista encara és insuficient per abastar la complexitat de les violències que pateixen les dones, lesbianes i trans. Calen més eines per abordar la violència masclista en tots els seus àmbits, més enllà de la violència en l’àmbit de la parella. S’han d'abordar amb la mateixa força tots els tipus de violència masclista, tal com recull la reforma de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. És cabdal ampliar l’espectre i atendre també la violència institucional, la violència econòmica, les violències sexuals, l’assetjament laboral, la violència vicària, la violència obstètrica, la violència cap a les dones migrades (especialment, exercida a través de la llei d'estrangeria), la violència envers les dones trans o amb diversitat funcional o els feminicidis efectuats fora del marc de la parella.

Així mateix, dita modificació de la llei insta les diferents institucions i administracions, des del Govern de la Generalitat fins els ens locals, a desplegar polítiques per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes i oferir la recuperació necessària tant a les dones com als seus fills i filles i/o altres persones que n’estiguin al càrrec.

Per tot això, és necessària l'actuació de les administracions locals. En un context marcat per les desigualtats socials que la pandèmia ha agreujat, és més important que mai que els ajuntaments assumeixin l'obligació de garantir el dret de les dones a desenvolupar un projecte de vida autònom i independent, lliure d'obstacles i de violències masclistes, establint mecanismes per a això, destinant mitjans, recursos i ajuts públics.

Els ajuntaments tenen moltes competències en matèria de violències masclistes. De fet, l'actual marc polític i normatiu avala, promou i orienta aquestes competències del món local a través de les polítiques d'igualtat de gènere. Les administracions locals tenen un rol central en la promoció i implementació d'aquestes polítiques. El nostre paper és primordial per a promoure societats més igualitàries, respectuoses i justes, la nostra proximitat amb la ciutadania ens situa en un lloc privilegiat en la promoció de la igualtat de gènere.

S'han d'incorporar canvis, sense dilacions, sense excuses, amb compromís polític i pressupostari. Cal destinar energies i recursos per generar, des del món local, polítiques d’abordatge de violències masclistes que siguin veritablement transformadores.

No ens podem permetre parlar d’igualtat en una societat que manté una estructura que perpètua i reprodueix la violència. Hem de treballar per desarticular el model patriarcal. Revisar tot el funcionament de l’administració municipal per evitar generar victimització i suprimir qualsevol tipus de violència institucional, entenen la mateixa com la violència exercida per l’administració pública, per acció o per omissió.

Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal de Movem Llavaneres a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres proposa al Ple els següents

ACORDS:

PRIMER. Promoure una estratègia de ciutat en la lluita contra les violències masclistes per tal d'articular la xarxa assistencial amb el conjunt d'àrees i departaments del consistori i unificar els esforços dels agents locals en un enfocament coordinat i integral contra les violències masclistes.

SEGON. Establir procediments i mesures per evitar la violència institucional sancionant quan qui pertany o treballi per a l'administració municipal exerceixi actes de discriminació, així com protegint les persones davant de les discriminacions que puguin causar tercers.

TERCER. Instar el Govern de la Generalitat i concretament a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes a transferir els recursos econòmics suficients als ens locals per al desenvolupament de l'estratègia local de la lluita contra les violències masclistes

QUART. Ampliar el pressupost municipal per garantir l'aplicació d’un pla d'abordatge i amb avaluació de l'impacte d'aquesta ampliació i compromís de seguiment i que incorpori els diferents àmbits d'intervenció en violències masclistes: sensibilització i prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació. 

CINQUÈ. Desenvolupar accions orientades a millorar l'organització interna municipal i dels recursos del circuit de violències masclistes per garantir un abordatge coordinat i integral: formació, registre de dades, cura dels i les professionals, formalització de la responsabilitat institucional i resposta a les situacions de dol.

SISÈ. Millorar les polítiques de prevenció de les violències masclistes, especialment, aquelles adreçades a la comunitat educativa del municipi, aprofundint en la "coeducació" com una eina transformadora i duent a terme actuacions que involucrin les famílies, per tal d'estendre la corresponsabilitat de la prevenció a tots els agents educatius.

SETÈ. Incloure la mirada intercultural als equips professionals dels recursos municipals d'atenció directa per donar una resposta adequada a les diverses realitats de les dones i evitar la revictimització. Cal formació específica sobre interseccionalitat i antiracisme que estengui la inclusió d'aquesta mirada entre professionals, per tal d'oferir-los eines de treball i potenciar la detecció dels casos de violència masclista en dones de col·lectius específics.

VUITÈ. Empadronar immediatament totes les dones migrades per tal que no quedin excloses de sistemes d'ajuts, tinguin accés al sistema de salut i al sistema d'atenció social.

NOVÈ. Garantir l'habitatge social immediat per a dones en situació de violència masclista que estan vivint en condicions de precarietat residencial, ampliant les places d'emergència i els recursos d'habitatge d'inclusió de les entitats socials. Així com ajuts al lloguer. Desenvolupar polítiques d'habitatge per dones que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i residencial. Millorar també la intervenció que duen a terme els recursos d'habitatge i promoció econòmica perquè sigui integral i coordinada amb els altres serveis.

DESÈ. Elaborar un Pla de xoc contra la feminització de la pobresa i recursos per la inserció laboral de les dones. En concret i com a mínim, plans d'ocupació per dones en situació de violències masclistes, alta vulnerabilitat, en situació administrativa irregular, etc. Un pla d'ocupació femení que actuï sobre les causes de la feminització de la pobresa i garanteixi condicions per revertir la precarietat dels sectors més fortament feminitzats amb impuls de mesures de conciliació i programes d'adaptació al teletreball.

ONZÈ. Traslladar els presents acords al Ministeri d'Igualtat, la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, l'Institut Català de les Dones, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.